Nou Grup D’Ajuda Mutua de l’ABC

Grup pendent d’ inici. Interessats trucar dijous de 19 a 21 al 93 311 93 86.

“L’ajuda mútua és ajuda emocional i social, que ofereixen persones amb malalties mentals a altres que comparteixen problemes similars, amb la finalitat d’aconseguir un desitjat canvi social o personal”. Gartner&Riessman (1982).

En el Trastorn Bipolar, el suport entre iguals és central per a la recuperació de moltes persones, ja que ajuda a compartir experiències, emocions i pensaments. Un igual, partint de la seva condició d’expert en la malaltia, pot ajudar a un altre, a situar-se en contextos de desorientació, facilitant l’afrontament de fases de la bipolaritat en què l’experiència prèvia és rellevant. Entre les persones amb Trastorn Bipolar, l’ajuda mútua pot ser útil per afrontar el debut de la malaltia, afrontar el diagnòstic, convivència social amb la malaltia, hospitalització, i molt especialment en el procés de recuperació social. La informació que es comparteix sovint resulta més creïble i significativa per a la persona, i pot arribar a ser molt útil, resultant pròxima, rellevant i comprensible.

Existeixen formes diferents d’exercir l’ajuda mútua. Pot tenir caràcter formal i informal. L’ajuda mútua, quan té caràcter formal, suposa que els que l’exerceixen reben un entrenament previ, i que el seu exercici pot ser voluntari o remunerat. En aquest cas es parla d’especialistes (peersupportSpecialists) o agents en ajuda mútua, que l’exerceixen de forma coordinada amb serveis destinats a les persones amb problemes de salut mental. En l’exercici de l’ajuda mútua, l’experiència és l’única qualificació inicial exigida. Formalitzar la ajuda mútua no vol dir restar valor a l’ajuda mútua informal, que és la que es produeix en contextos quotidians de la vida de les persones, en el marc de les activitats pròpies de les associacions, en les relacions que s’estableixen amb les xarxes socials informals, etc.

“L’ajuda mútua és una forma de donar i rebre ajuda basada en principis bàsics de respecte, responsabilitat compartida i acord mutu sobre el que és útil”. Mead, Hilton, and Curtis (2001)

“Usar el coneixement i l’experiència personal en un determinat tema per ajudar i donar suport a altres que estan experimentant aquests mateixos temes”. ScottishRecovery Network (2008).

Per al provisor de l’ajuda mútua, suposa un apoderament i una millora de l’autoestima alhora que s’inverteixen els processos de auto estigma propis de la malaltia mental. L’acompliment d’una ocupació (remunerada o no) fomenta les relacions socials amb els seus iguals i, molt especialment, contribueix al desenvolupament d’habilitats de comunicació, emocionals i socials.

Per al receptor, és una oportunitat de sentir-se escoltat i comprès i rebre consells sobre situacions de la vida quotidiana que es veuen dificultades per l’existència del Trastorn Bipolar. Pot, a més, expressar-se amb llibertat i guanyar confiança en la relació amb un mateix, per la qual cosa incrementa el funcionament social i l’autoestima. Això ajuda a una millora en la qualitat de vida i el benestar i una ampliació de les xarxes de suport social.

Mitjançant el procés d’oferir suport, companyia, empatia, generositat i assistència, les persones afectades pel Trastorn Bipolar poden afrontar els sentiments de soledat, rebuig, discriminació i frustració als que sovint s’enfronten. Stroul (1993).

Ajuda’ns a difondre l’ABC!

Written by