Entrevista a Dídac Micaló i Roger Ballabrera

Parlem amb Dídac Micaló Rebaque, autor del conte “els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres”.

Aquest conte, il·lustrat per Roger Ballabrera i amb la revisió científica del Dr. Francesc Colom, va guanyar el concurs de contes que va convocar l’ABC: “Contes d’emocions, si em coneixes, m’entens”.

Ara, gràcies a la participació de la Generalitat de Catalunya i d’Otsuka pharmaceutical, se n’ha fet una segona edició que servirà per explicar el trastorn bipolar a les escoles i per ajudar a desestigmatitzar la nostra malaltia.

Primer de tot, ens pots explicar que vols transmetre amb aquest conte?

Pot semblar estrany, però la veritat és que el conte no té cap missatge explícit concret ni vol ser moralista.

Simplement planteja la història d’un nen que viu una situació complexa, com pot ser conviure amb un oncle que s’estima molt i que està afectat de trastorn bipolar.

El nen s’estranya d’alguns comportaments del seu oncle i, des de l’estima que sent per ell i amb l’ajut de la seva mare, intenta entendre’l i donar-hi una explicació.

Entrevista de l'Associació de Bipolars de Catalunya a Dídac Micaló i Roger BallabredaAquesta mirada neta i sense prejudicis, òbviament, porta implícita la idea que qualsevol persona és molt més rica, complexa i divertida que una simple malaltia. I, d’alguna manera, normalitza el fet que tant poden haver-hi persones que tenen mal de cap, mal de queixal o mal als ossos com persones que tenen mal a les emocions.

Diria que és un conte que trenca tòpics i pors a partir d’una característica que, quan ens fem grans, sovint perdem: mirar les coses sense prejutjar-les.

Sí, de fet, una de les coses curioses és que en el conte no surt mai el terme “trastorn bipolar”.

Exacte. Entenc que aquest conte ha d’anar acompanyat d’una petita introducció prèvia. A mi no m’interessava tant fer una dissertació mèdica sobre el trastorn, si no fer un conte divertit, tendre i amè.

En aquest sentit, s’explica el trastorn perquè el nen té necessitat d’entendre què li passa al seu oncle. I aquesta necessitat d’entendre tot allò que et rodeja és un fet comú a tots els nens i nenes.

És per això que vas triar el punt de vista d’un nen?

És una de les raons. Una altra podria ser que el conte va dirigit a nens i nenes i vaig pensar que si el protagonista era un nen els hi seria més fàcil identificar-s’hi.

I ens pots fer un petit resum de com s’hi explica la malaltia?

Primer tenim la interpretació del nen. Si ell s’estima tant al seu oncle és perquè li obre un món ple d’imaginació i coses sorprenents.

Imatges del compte Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres de l'Associació de Bipolars de Catalunya

Així doncs, es passen les tardes dels dimarts jugant a “bromes divertides”. Les bromes divertides són jocs de la imaginació. Per exemple, imaginen què farien en una illa on els rius fossin de xocolata, la neu de nata i les fruites dels arbres sortissin confitades.

Aquesta alegria, però, a vegades es trenca perquè el seu tiet segueix jugant sol, sense tenir-lo en compte. Llavors, el nen el veu com un extraterrestre feliç perquè ha descobert un nou planeta però no el deixa entrar a la seva nau especial.

Altres dimarts, en canvi, el seu oncle està trist i tancat a l’habitació i no surten a jugar. Llavors, el nen veu el seu oncle com un extraterrestre perdut enmig de l’univers que no troba el camí de tornada cap a casa.

D’aquesta manera, des dels ulls d’un nen, s’expliquen els dos estadis definitoris del trastorn: els episodis d’eufòria i els episodis de depressió.

Després, la mare, a partir d’exemples molt quotidians i preguntant-li què sent quan celebren el seu aniversari o quan li han de tallar les ungles dels peus, li acabarà d’explicar què són les emocions i que aquestes poden emmalaltir.

Tens algun tipus de complicitat amb el trastorn bipolar?

La veritat és que no. Però al meu oncle li van diagnosticar esquizofrènia paranoide quan jo tenia vuit anys. I tot i que són dues malalties molt diferents, quan vaig saber que l’ABC convocava aquest concurs, vaig pensar que tenia tot un substrat emotiu i vivencial que podia transmetre en aquest conte. Així doncs, vaig animar-me a participar i vaig tenir la sort que el jurat l’escollís.

Una de les coses que més agraden del conte són les il·lustracions. Ens pot parlar una mica del procés de creació de les imatges?

Imatges del compte Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres de l'Associació de Bipolars de Catalunya

El Roger Ballabrera és un il·lustrador boníssim, amb una sensibilitat molt especial i un sentit de l’humor molt fi. Quan li vaig passar el conte, de seguida em va comentar que més que acompanyar, ell intentaria que les imatges enriquissin el text. I crec que ho ha aconseguit perquè cada imatge capta i expressa l’emoció que es vol transmetre des del text. Unes emocions que van des de l’alegria a la soledat, passant per la por o la tendresa. Va ser una feina molt bonica de compartir idees i crec que el resultat final va valer la pena.

I què penses d’aquesta segona edició que servirà per explicar el trastorn bipolar a les escoles?

La veritat és que estic molt content. En general hem rebut molt bones crítiques de tothom qui se l’ha llegit. Pensar que hi ha gent que troba vàlid i pedagògic un conte que he escrit amb tot el “carinyo”, doncs, em fa molta il·lusió. Per altra banda penso que tota aquesta tasca que fa la ABC d’informar, visualitzar i desestigmatizar la malaltia és imprescindible i molt necessària.

I teniu pensat editar-lo i posar-lo a la venta?

Ens agradaria. De moment, però, tot i que algunes editorials ens han fet saber que és un conte molt interessant, no n’hi ha hagut cap que s’hagi animat a editar-ho. Potser ens haurem de plantejar amb el Roger fer un crowdfunding per autoeditar-lo, però la veritat és encara no ho hem parlat.

I per acabar, voldries afegir alguna cosa més?

Bé, m’agradaria agrair a l’Associació de Bipolars de Catalunya en general i a la Maria Prat en particular, el seu esforç i les hores que ha dedicat perquè aquest projecte tirés endavant  i tingués el màxim de difusió possible. És una tasca molt fosca i gens agraïda però bàsica perquè ara puguem dir que tenim més de 2000 exemplars esperant ser repartits i explicats  a les escoles del nostre país!Imatges del compte Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres de l'Associació de Bipolars de Catalunya

Written by