TIPUS DE TRASTORNS BIPOLARS

La manera com es manifesten els símptomes no és sempre la mateixa. Així, doncs, dins del Trastorn Bipolar près genèricament, podem trobar-hi unes subclasses que defineixen més particularment cada cas:

Trastorns Bipolars del Tipus I

Episodis depressius amb una fase d’eufòria com a mínim.

  • Una fase maníaca que sol requerir hospitalització per la seva intensitat.
  • Una relativa freqüència de patir deliris, tant en la fase aufòrica (idees mesiàniques) com en la fase depresiva (culpabilitat i catastrofisme).
  • Predisposició a patir al·lucinacions.

Trastorns Bipolars del Tipus II

Depressions recurrents amb fases hipomaníaques.

  • Depressions de la mateixa intensitat del tipus I però amb fases d’eufòria molt més moderades que no precisen hospitalització.
  • Hipersomnia (Excès de son).
  • Hiperfagia (Excès de ganes de menjar).
  • Tensions i inquietuts.
  • Canvis d’estat d’ànim.
  • Viratges (canvis forts) durant els estats depressius.

Les diferències entre els tipus I i II són:

  • Símptomes psicòtics (deliris i al·lucinacions) són poc freqüents amb bipolars del tipus II (aproximadament els pateixen un terç -normalment en la fase depressiva-).
  • Tot i que podria dir-se que el trastorn bipolar del tipus II és menys greu que el de tipus I, cal esmentar que les recaigudes es donen més en el tipus II.
  • La tendència al suïcidi és major en bipolars de tipus II.

Trastorns Bipolars del Tipus III

Episodis depressius sense hipomania però amb temperament hipertímic i amb antecedents familiars de bipolaritat.

  • Alguns especialistes situen en aquest grup als afectats en els quals només apareix la fase hipomaníaca com a conseqüència de la medicació antidepressiva.
  • Aquest grup es caracteritzaria per depressió recurrent sense hipomania i amb caràcter hipertímic.

Ciclotímics:

Alternen constantment hipomanies i petites depressions.

  • Un conjunt de depressions lleus alternades amb hipomanies subtils seria la descripció de la ciclotímia.
  • Es diagnostica el trastorn ciclotímic quan s’alternen fases d’hipomania amb lapsus de depressions lleus que no poden classificar-se com a episodis de depressió major.
  • El pacient gaudeix de pocs moments d’eutímia.
  • El 80 per cent de ciclotímics viu més de 12 episodis l’any.
  • La inestabilitat d’aquestes persones és tan freqüent que s’arriba a confondre amb el seu propi caràcter.

Unipolars:

Encara s’està debatent si existeix la mania unipolar. Per tant, deixarem aquest apartat en un interrogant. Però cal dir que els afectats només patirien fases maníaques o fases depressives.

Distímics:

Com en el cas de la ciclotímia, en la distímia pot confondre’s la patologia amb el caràcter de la persona.

  • Tristesa, ansietat.
  • Pèrdua d’interès per allò que abans es gaudia.
  • Plors excessius i Irritabilitat.
  • Menor capacitat de concentració i de presa de decisions.
  • Disminució de l’energia i cansament.
  • Augment del sentiment de culpabilitat, desempar o desesperança.
  • Alteració en els hàbits de la son.
  • Alteracions de pes (degut a menjar massa o molt poc).
  • Tendència a l’aïllament social.
  • Símptomes físics que, malgrat tractament, no desapareixen (com ara mal de cap).
Ajuda’ns a difondre l’ABC!