por En principi, i degut a la consideració del trastorn bipolar com una malaltia d’etiologia biològica (no psicològica), cal pensar en l’herència genètica. Sobretot considerant que els estudis realitzats apunten a que més de les dues terceres parts de malalts bipolars tenen un familiar proper afectat per aquesta malaltia. Però també cal considerar que la càrrega genètica necessitarà un estímul exterior per a activar la malaltia. Es possible, doncs, dir que l’aspecte genètic necessita un camp (factor extern) que actuï com a detonant. Sembra que haurem de buscar l’origen d’aquest trastorn, pel que fa a l’aspecte anatòmic, en el sistema límbic.
El trastorn bipolar consisteix en un mal funcionament dels processos bioquímics reguladors de l’estat d’ànim. Aquests processos tenen lloc a la zona cerebral denominada sistema límbic. Aquesta àrea del cervell regula l’activitat sensomotora i es relaciona amb els impulsos ancestrals (la set, la memòria, la gana o l’aprenentatge).
