El Trastorn Bipolar es caracteritza per fluctuacions més o menys intenses de l’estat d’ànim de la persona afectada. Així, el malalt bipolar oscil·la entre els episodis d’eufòria i els de depressió. Tot indica que les causes d’aquest trastorn són indiscutiblement endògenes.
La persona afectada pel trastorn bipolar passa per un estat d’exaltació que pot durar setmanes o mesos. En aquest estat, experimenta una gran vitalitat, un excés de confiança, irritabilitat, hiperactivitat i loquacitat. En alguns casos, tot això s’acompanya d’idees delirants. Aquest conjunt de símptomes es coneix per la fase eufòrica o episodi maníac.
Un cop s’ha superat aquesta fase, la persona entra en un estat absolutament invers on hi ha una gran apatia, absència d’interès en tot, ansietat, cansament, poca força de voluntat, tristesa, melangia, i una forta sensació de fracàs. Aquesta fase és l’anomenada fase depressiva.
En resum, podem dir que el trastorn bipolar és orgànic -no psicològic- i es caracteritza pel canvi de l’estat d’ànim el qual fluctua entre l’eufòria i la depressió.
Aquesta seria una definició molt general, però com veurem més endavant, les fases abans esmentades no sempre són experimentades d’igual manera per una persona bipolar. Es donen casos en els quals el malalt pateix només depressions o bé solament eufòries. Estaríem parlant de trastorn unipolar.
