Causes del Trastorn Bipolar

L’origen del Trastorn Bipolar

En principi, i degut a la consideració del Trastorn Bipolar com una malaltia d’etiologia biològica (no psicològica), cal pensar en l’herència genètica. Sobretot considerant que els estudis realitzats apunten a que més de les dues terceres parts de malalts bipolars tenen un familiar proper afectat per aquesta malaltia. Però també cal considerar que la càrrega genètica necessitarà un estímul exterior per a activar la malaltia.

Es possible, doncs, dir que l’aspecte genètic necessita un camp (factor extern) que actuï com a detonant. Sembla que haurem de buscar l’origen d’aquest trastorn, pel que fa a l’aspecte anatòmic, en el sistema límbic.

En que consisteix el Trastorn Bipolar?

El Trastorn Bipolar consisteix en un mal funcionament dels processos bioquímics reguladors de l’estat d’ànim. Aquests processos tenen lloc a la zona cerebral denominada sistema límbic. Aquesta àrea del cervell regula l’activitat sensomotora i es relaciona amb els impulsos ancestrals (la set, la memòria, la gana o l’aprenentatge).

Les cèl·lules que conformen la zona límbica interpreten els estímuls sensorials i les nostres emocions primàries. Com que se sap que el sistema límbic es fonamenta en dos principis que són la seva constitució mateixa (determinada per factors genètics) i les influències externes (variables ambientals) es conclou, per tant, que un sistema límbic vulnerable per raons genètiques és propens a desenvolupar la malaltia a partir d’un camp (condicions ambientals) que facin la funció detonant.

Afecta la genètica al Trastorn Bipolar?

Pel que fa a la genètica, no pot parlar-se d’un sol gen com a responsable de la malaltia. Identificar el grup de gens responsables és una feina complicada en la qual hi treballen encara els especialistes.
L’aspecte bioquímic és força important.

Els neurotransmissors són unes substàncies que faciliten la connexió entre les neurones: fan possible el pas dels impulsos elèctrics entre elles. Dos d’aquests neurotransmissors que són la noradrenalina i la serotonina, s’han trobat en concentracions molt baixes en els pacients que pateixen depressió. En la fase maníaca, en canvi, l’excès de noradrenalina i dopamina és evident.

Angeles López, en el seu llibre sobre el trastorn bipolar, apunta també un seguit de causes que encara estan per confirmar però amb les quals s’ha especulat:

L’estació de naixement (un gran nombre d’afectats pel trastorn bipolar han nascut a la primavera o l’hivern)
Mutacions: l’alteració genètica d’una persona podria donar lloc a la malaltia sense haver-hi antecedents familiars.
El cromosoma X: La predisposició a heretar la malaltia és més gran per via materna que no paterna.

Tenen a veure els antecedents familiars?

Ja s’ha dit que la importància de la genètica és indubtable. Així, doncs, els antecedents familiars hi tenen a veure en més o menys mesura.

Si un dels progenitors pateix el trastorn bipolar, hi ha un 27 per cent de possibilitats que un fill desenvolupi la malaltia. Si són ambdos progenitors els afectats, les possibilitats augmenten fins al 50-75 per cent. Entre germans, el percentatge de risc és d’un 19 a un 70 per cent si són bessons idèntics.

Cal insistir en que l’herència proporciona una propensió a adquirir la malaltia…el trastorn en sí mateix no s’adquireix. Però aquesta propensió desferma la malaltia sovint per causes externes, ambientals. S’ha vist que existeixen diferents elements externs a la persona que actuen com a detonants i propicien l’aparició de la malaltia. Els factors estacionals, per exemple, podrien ser un d’aquests elements. S’ha observat que les possibilitats de recaiguda en persones bipolars es dóna més en unes èpoques de l’any que en d’altres. S’experimenten sovint depressions en els canvis estacionals de primavera a estiu i de tardor a hivern.

Com a factor ambiental podria incloure’s un problema biològic producte d’alguna lessió orgànica.

Les causes psicològiques afecten al Trastonr Bipolar?

També les causes psicològiques poden arribar a ser el detonant que engega el procés de la patologia. Una emoció molt forta, sense que sigui forçosament negativa, podria ser-ne la causa. I l’estímul que provoca aquesta emoció pot ser qualsevol, des del naixement d’un fill, la mort d’un familiar, l’acomiadament de la feina o un trencament sentimental.

Podem parlar també de causes socials. La pobresa, per exemple, sembla predisposar l’individu a la depressió. En canvi, persones de nivell socio-cultural alt tenen predisposició a les fases maníaques.

Els elements que poden facilitar la recaiguda en persones bipolars són, breument resumint:

L’abandonament de la medicació.
Passar més d’una nit sense dormir o dormint poc.
Consum d’alcohol o drogues.
Canvi estacional.
Canvi de medicació.
Dieta estricta.

Caldrà demanar l’atenció mèdica en els casos en els que la persona afectada pel trastorn bipolar experimenti:

Sentiments de suïcidi.
Emocions violentes o irascibles vers persones o situacions que abans no les provocaven.
Els canvis estressants: mort d’un familiar, naixement d’un fill, acomiadament de la feina…
L’aparició d’efectes secundaris nous en el tractament de sempre.
En casos d’intervenció quirúrgica ja que es requerirà anestèssia.

[notice]Bibliografia: Angeles López. Transtorno Afectivo Bipolar, editorial Edaf.[/notice]