Tipus de Trastorns Bipolars

La manera com es manifesten els símptomes no és sempre la mateixa. Així, doncs, dins del Trastorn Bipolar près genèricament, podem trobar-hi unes subclasses que defineixen més particularment cada cas:

Trastorns Bipolars del Tipus I

Episodis depressius amb una fase d’eufòria com a mínim.

Una fase maníaca que sol requerir hospitalització per la seva intensitat.
Una relativa freqüència de patir deliris, tant en la fase aufòrica (idees mesiàniques) com en la fase depresiva (culpabilitat i catastrofisme).
Predisposició a patir al·lucinacions.

[hr]

Trastorns Bipolars del Tipus II

Depressions recurrents amb fases hipomaníaques.

Depressions de la mateixa intensitat del tipus I però amb fases d’eufòria molt més moderades que no precisen hospitalització.
Hipersomnia (Excès de son).
Hiperfagia (Excès de ganes de menjar).
Tensions i inquietuts.
Canvis d’estat d’ànim.
Viratges (canvis forts) durant els estats depressius.

[hr]

Les diferències entre els tipus I i II són:

Símptomes psicòtics (deliris i al·lucinacions) són poc freqüents amb bipolars del tipus II (aproximadament els pateixen un terç -normalment en la fase depressiva-).
Tot i que podria dir-se que el trastorn bipolar del tipus II és menys greu que el de tipus I, cal esmentar que les recaigudes es donen més en el tipus II.
La tendència al suïcidi és major en bipolars de tipus II.

[hr]

Trastorns Bipolars del Tipus III

Episodis depressius sense hipomania però amb temperament hipertímic i amb antecedents familiars de bipolaritat.

Alguns especialistes situen en aquest grup als afectats en els quals només apareix la fase hipomaníaca com a conseqüència de la medicació antidepressiva.
Aquest grup es caracteritzaria per depressió recurrent sense hipomania i amb caràcter hipertímic.

[hr]

Ciclotímics:

Alternen constantment hipomanies i petites depressions.

Un conjunt de depressions lleus alternades amb hipomanies subtils seria la descripció de la ciclotímia.
Es diagnostica el trastorn ciclotímic quan s’alternen fases d’hipomania amb lapsus de depressions lleus que no poden classificar-se com a episodis de depressió major.
El pacient gaudeix de pocs moments d’eutímia.
El 80 per cent de ciclotímics viu més de 12 episodis l’any.
La inestabilitat d’aquestes persones és tan freqüent que s’arriba a confondre amb el seu propi caràcter.

[hr]

Unipolars:

Encara s’està debatent si existeix la mania unipolar. Per tant, deixarem aquest apartat en un interrogant. Però cal dir que els afectats només patirien fases maníaques o fases depressives.
[hr]

Distímics:

Com en el cas de la ciclotímia, en la distímia pot confondre’s la patologia amb el caràcter de la persona.

Tristesa, ansietat.
Pèrdua d’interès per allò que abans es gaudia.
Plors excessius i Irritabilitat.
Menor capacitat de concentració i de presa de decisions.
Disminució de l’energia i cansament.
Augment del sentiment de culpabilitat, desempar o desesperança.
Alteració en els hàbits de la son.
Alteracions de pes (degut a menjar massa o molt poc).
Tendència a l’aïllament social.
Símptomes físics que, malgrat tractament, no desapareixen (com ara mal de cap).