Publicacions
En aquest espai, L’Associació de Bipolars de Catalunya posa a disposició del públic un conjunt de descarregables per ajudar a ententre les causes, els tipus i les fases dels Trastorns Bipolars.
Esperem que els gaudiu!
La finalitat daquesta guia: servir dajuda a les persones afectades per trastorn bipolar i guiar-les en la direcció encertada.
Una guia interactiva per a pacients amb malalties de llarga duració que serà de molta utilitat per als socis de l’Associació de Bipolars de Catalunya. Realitzada per metges de renom com A. Benabarre, E. Vieta, C. de Dios Perrino, A. M. González-Pinto, A. Martín Gracia, F. Sarramea, P. Sierra San Miguel i F. Toledo, hi trobareu molta informació important sobre els estats del Trastorn Bipolar, així com, les fases, els tipus, les causes, els diagnòstics i l’evolució.
Aquest petit llibre està dirigit a facilitat informació d’una manera senzilla, clara, però alhora rigorosa, sobre una malaltia que afecta centenars de milers d’espanyols ja Millores de ciutadans del món, anomenada Trastorn Bipolar. Les afirmacions que es realitzen en ell són necessàriament molt generals, i mai poden substituir el consell expert del psiquiatre. El seu objectiu, però, és complementar la informació que proporciona el professional perquè el pacient, els seus familiars o els seus coneguts, puguin entendre millor el que li passa a qui pateix la malaltia.
Per falta d’informació, prejudicis i mites, la societat no coneix i no entén als afectats pel trastorn bipolar. Això genera el «estigma» que dificulta la integració en la societat. Aquest estigma no només afecta els pacients sinó també a familiars i cuidadors. Amb aquesta guia s’intenta millorar la informació sobre aquesta malaltia amb la intenció de normalitzar al col · lectiu d’afectats pel trastorn bipolar.
Per desgràcia, els pacients amb trastorn bipolar han hagut de patir doblement en relació a pacients amb altres malalties no mentals. D’una banda, pel seu propi trastorn, amb els símptomes i sofriment que comporten, de l’altra, per l’estigmatització que la societat ha mantingut sobre els trastorns mentals. Però els temps estan canviant i la medicina i la societat avancen. La medicina, d’una banda, amb tractaments més eficaços i segurs, així com professionals ben formats, que es tradueixen en un millor diagnòstic i tractament de la malaltia bipolar.
Les emocions guien i modulen les nostres vides; són el nostre motor, constitueixen l’impuls que ens fa anar endavant, encara que no sapiguem bé cap a on anem. Si ens parem a pensar què és el més important per a nosaltres, ens adonarem que la seva importància prové dels sentiments que dipositem en això. Encara que pugui semblar una obvietat, resulta que aparentem guiar-nos per mecanismes racionals. Fins i tot, som tan vanitosos que ens autodenominamos Homo sapiens, com si la nostra saviesa fos la nostra principal característica.
El trastorn bipolar és reconegut avui com una malaltia severa i incapacitant. Els pacients Bipolars mostren desavantatges serioses en paràmetres socials. Els pacients Bipolars reporten dificultats en l’ajust social principalment en àrees de treball i descans i sentiments de baixa autoestima encara després de remissió de fases (1). La disrupció social estaria en relació amb la durada de la malaltia i les hospitalitzacions freqüents.
L’enteniment de la família sobre el trastorn bipolar és vital per la seva participació en el tractament. Amb la investigació qualitativa de tipus etnogràfic es va buscar comprendre el significat cultural de la convivència familiar. Aquesta es va realitzar en una ciutat del interior de l’Estat de São Paulo (Brasil). Les dades van ser obtingudes per l’observació participant i entrevistes. Va ser respectat el rigor investigatiu i els aspectes ètics. Van participar 25 persones (portadors i familiars).
El trastorn afectiu bipolar (TAB) està associat amb un significatiu deteriorament en el funcionament social, laboral i familiar, fins i tot en períodes d’estabilitat clínica, i això podria explicar-se per un dèficit de la cognició social.
Objectiu: Revisar els principals troballes sobre la cognició social dels pacients bipolars, a través dels seus principals dimensions ia través de les diferents fases de la malaltia.
En malalts bipolars s’ha observat un grau variable de disfunció social originada per les falles en l’atenció que ocasionen un retard en la resposta a l’estímul, la qual cosa els impedeix portar una vida normal, fins i tot durant els períodes de eutímia. El compromís de l’atenció es dóna a dos nivells: l’atenció selectiva que es valora per mitjà de proves com el Stroop o les tasques d’escolta dicótica i l’atenció sostinguda que pot ser avaluada per mitjà de proves com el CPT o el SPAN.
El Trastorn Afectiu Bipolar (TAB) és una entitat que té, segons KRAEPELIN i el coneixement neurobiològic actual, un denominador comú: la presentació de fases recurrents i alternades d’exaltació o inhibició de les funcions mentals, podent l’afecció ser total o parcial, considerant les variacions de l’ànim, les del pensament i de l’activitat psicomotora. Aquesta alternança és d’atacs de tonalitat oposada o donat per la barreja de signes de tonalitat oposada. L’expressió clínica i les conductes terapèutiques són diferents en homes i dones.
El Trastorn Afectiu Bipolar (TAB) és un desordre seriós i recurrent, amb una prevalença de vida per sobre de l’1%. El trastorn comença típicament en l’adolescència o en l’adultesa primerenca, i tendeix a ser una condició permanent al llarg de la vida caracteritzada per altes tasses de recaiguda, ansietat comòrbida, trastorn per ús de substàncies, morbiditat subsindromal persistent, disfunció i mortalitat prematura deguda especialment a l’alta taxa de suïcidi.
És sabut que Virginia Woolf és considerada com una de les escriptores més importants del segle XX. En aquest treball, es fa una breu anàlisi dels aspectes més rellevants de la vida i de l’obra literària de l’escriptora. Després d’uns breus comentaris sobre la seva biografia, s’estudia la relació entre el seu estil literari i algunes de les seves obres més conegudes amb els símptomes de la psicosi maniaco-depressiva que patia. Al llarg d’aquest treball, es fa especial èmfasi en la relació de Virgínia amb el llenguatge: la seva dependència d’ell i la insuficiència d’aquest en l’últim període de la seva vida.
El trastorn bipolar és una malaltia que apareix més sovint en l’adolescència, interferint en el desenvolupament social i laboral. La detecció i tractament precoç són crucials per millorar el curs de la malaltia. L’estratègia terapèutica habitual és la farmacològica, a més, s’està investigant els possibles beneficis afegits al combinar-lo amb el tractament psicològic. L’objectiu és focalitzar l’atenció terapèutica en el trastorn bipolar en les fases inicials, i donar el millor tractament farmacològic i psicològic des del primer moment. Així podrem prevenir recaigudes, que generen alteracions en factors neurotrópicos, i atròfies cerebrals que probablement podrien ser evitades.
Possiblement, el principal progrés realitzat en les últimes dècades en aquest àmbit ha estat el reconeixement de formes aparentment esquizofrèniques de trastorn bipolar (generalment de tipus I), d’una banda, i de formes aparentment caracterials (de trastorn bipolar de tipus II i ciclotímia) , de l’altra, és a dir, l’ampliació de les fronteres nosològiques, el perfeccionament del diagnòstic diferencial, i la dimensionalització del concepte de bipolaritat, a través de la idea de «espectre». Properament, el perfeccionament de les classificacions vigents, mitjançant estudis prospectius que analitzin el valor relatiu de determinats patrons sindròmics i de curs, permetrà delimitar subgrups més homogenis i vàlids.
Els pacients amb trastorn bipolar presenten una morbiditat física i una mortalitat molt superior a la de la població general. A més d’una major mortalitat per suïcidi, tenen també una major prevalença de malalties físiques. L’objectiu d’aquest consens, promogut per les Societats Espanyoles de Psiquiatría i Psiquiatría Biològica, en col · laboració amb les societats de metges d’assistència primària, és establir recomanacions pràctiques sobre els procediments de detecció, prevenció i intervenció en les malalties somàtiques que coexisteixen amb el trastorn bipolar per millorar la qualitat i esperança de vida d’aquests pacients.
La relació entre el metge i el seu pacient ha d’evolucionar cap a una major interactivitat i fomentar la proactivitat. Per a això, és imprescindible comptar amb programes d’educació terapèutica dels pacients. El pronòstic de moltes patologies no psiquiàtriques (cardiopaties, malalties respiratòries, diabetis, asma) millora clarament amb aquestes intervencions, i el mateix passa amb les psiquiàtriques, com el trastorn bipolar. Els primers programes psicoeducatius se centraven en la informació, mentre que els actuals fan èmfasi en un enfocament més terapèutic, que inclou treballar amb el significat de la malaltia, identificar els desencadenants individuals i els pròdroms, manejar els símptomes i supera els problemes d’adherència a els fàrmacs.
La presentació clínica dels nens amb possible diagnòstic de trastorn afectiu bipolar (TAB) és un gran repte per al psiquiatre, el neuròleg i el pediatre. Objectius: Proporcionar una visió clínica actualitzada sobre el diagnòstic del TAB en els nens, que serveixi d’eina clínica per al psiquiatre, el neuròleg i el pediatre. Mètode: Es va realitzar una revisió selectiva amb èmfasi en la literatura recent del TAB en els nens, especialment sobre els canvis en l’estat d’ànim i el comportament, a més, es va revisar la literatura sobre el diagnòstic davant d’altres trastorns de psiquiatria infantil. Resultats: Aquest article planteja dos punts clau per realitzar l’abordatge clínic del nen amb un possible diagnòstic de TAB, el primer es refereix al reconeixement de les característiques de nens i adolescents eutímics (normals) i dels bipolars, i el segon, al diagnòstic diferencial, d’acord amb tres grups d’edat: preescolar, escolar i adolescent.