Què és el Trastorn Bipolar?
El Trastorn Bipolar, abans conegut com a trastorn maníaco-depressiu, és una malaltia cerebral que provoca canvis inusuals en l’estat d’ànim, l’energia i la capacitat de funció d’una persona. Diferent dels alt i baixos normals que tothom experimenta, els símptomes del trastorn bipolar són greus. Si no es tracta, pot resultar en un rendiment laboral o escolar deficient, relacions danyades i fins i tot suïcidi.
Aproximadament el 2,6% de la població de 18 anys o més, pateixen trastorn bipolar en qualsevol moment de l’any. El trastorn bipolar sol desenvolupar-se a la tarda adolescència o a l’edat adulta primerenca. No obstant, algunes persones tenen els seus primers símptomes durant la infància, i altres els desenvolupen més tard a la vida. Sovint no es reconeix com una malaltia, i les persones poden patir durant anys abans que es diagnostiqui i tracti adequadament. Com la diabetis o les malalties del cor, el trastorn bipolar és una malaltia a llarg termini que s’ha de gestionar amb cura durant tota la vida d’una persona.
El Trastorn Afectiu Bipolar és una malaltia que apareix degut a una alteració en el funcionament de les estructures cerebrals encarregades de regular l’estat d’ànim.
Generalment, si l’estat d’ànim de la persona pateix algun canvi motivat o no per agents externs, és capaç de regular-se de forma natural, però en el trastorn bipolar els mecanismes del cervell no són capaços de regular aquests canvis, mantenint els estats d’ànim elevats i donant lloc a un episodi de mania o hipomania, o mantenint l’estat d’ànim baix i donant lloc a un episodi depressiu.
El trastorn bipolar causa canvis d’ànim dramàtics, des de l’eufòria excessiva i/o irritabilitat fins a la tristesa i la desesperança, i després torna a repetir-se, sovint amb períodes d’estat d’ànim normal entre mig. Els canvis greus en l’energia, el comportament i l’atenció són característics. Els períodes d’eufòria s’anomenen episodis maníacs i els períodes de baixada s’anomenen episodis depressius.
Un nivell de mania lleu a moderat es coneix com a hipomania. La hipomania pot fer que la persona que la pateix se senti bé i fins i tot pot estar associada amb un bon funcionament i una productivitat millorada. Així que, tot i que la família i els amics aprenguin a reconèixer els canvis d’estat d’ànim com a possible trastorn bipolar, la persona pot no adonar-se que alguna cosa està malament. Sense el tractament adequat, però, la hipomania pot convertir-se en mania severa en algunes persones o pot ser seguida per la depressió.
Els episodis greus de mania o depressió poden incloure símptomes de psicosi. En períodes de psicosi, una persona pot mostrar signes de desconnexió amb la realitat, i pot dir, escoltar, veure o creure coses que no coincideixen amb la realitat. Les al·lucinacions inclouen escoltar, veure o percebre de alguna altra manera la presència de coses que en realitat no hi són, i les delusions són creences falses i fermament mantingudes que no estan influenciades per la raonament lògic o explicades per conceptes culturals habituals d’una persona. Per exemple, les delusions de grandiositat, com ara creure que un és el president o té poders o riquesa especials, poden aparèixer durant la mania; les delusions de culpa o inutilitat, com ara creure que un està arruïnat i sense diners o que ha comès algun terrible crim, poden aparèixer durant la depressió. Les persones amb trastorn bipolar que presenten aquests símptomes són a vegades diagnosticades erròniament com a esquizofrènia, una altra malaltia mental. A més dels símptomes mencionats, també hi ha variacions en l’estat d’ànim, que poden anar des de l’eufòria o l’estat d’ànim elevat, fins a l’estat d’ànim deprimi.
Els períodes d’eufòria es coneixen com a episodis maníacs i els períodes de depressió es coneixen com a episodis depressius. En aquests episodis, les persones amb trastorn bipolar poden presentar símptomes com:
- Sensació de tenir més energia del que és habitual
- Disminució de la necessitat de dormir
- Excessiva despesa de diners
- Pensament accelerat
- Facilitat per a ser distret
- Augment del desig sexual
- Augment de l’activitat dirigida a un objectiu
- Conductes de risc
- Autoestima elevada o sentiment de grandesa
- Moltes més ganes de parlar del que és habitual
- Irritabilitat
- Comportaments provocatius, intrusius o agressius
Així mateix, les persones amb trastorn bipolar que presenten aquests símptomes poden ser diagnosticades erròniament amb esquizofrènia, una altra malaltia mental. És important destacar que, sense el tractament adequat, l’eufòria o hipomania poden convertir-se en mania severa en algunes persones o seguides de depressió.
La fase de depressió és una de les etapes més difícils i doloroses per a aquells que pateixen trastorns de l’estat d’ànim. Aquests símptomes poden afectar significativament la vida diària, la salut mental i la capacitat de relacionar-se amb els altres.
Alguns dels seus símptomes poden incloure:
- Pérdida de interès o plaer per les coses.
- Fatiga o pèrdua d’energia.
- Disminució significativa de la libido.
- Sentiment d’inutilitat o culpabilitat.
- Aïllament social.
- Augment o disminució de la gana.
- Insomni o son excessiu.
- Agitació o lentitud psicomotora.
- Disminució de la capacitat de concentració.
- Pèrdua o augment significatiu de pes.
- Idees o intents recurrents de suïcidi.
Els episodis de mania i depressió solen reaparèixer al llarg de la vida. Entre els episodis, la majoria de persones amb trastorn bipolar no presenten símptomes, mentre que fins a un terç de les persones tenen alguns símptomes residuals. La forma clàssica de la malaltia, que implica episodis recurrents de mania i depressió, s’anomena trastorn bipolar de tipus I. No obstant això, algunes persones mai desenvolupen una mania severa, sinó que experimenten episodis més suaus de hipomania que alternen amb depressió; aquesta forma de la malaltia s’anomena trastorn bipolar de tipus II. Quan es produeixen quatre o més episodis de malaltia en un període de 12 mesos, es diu que una persona té trastorn bipolar de ciclatge ràpid. Algunes persones experimenten múltiples episodis en una sola setmana, o fins i tot en un sol dia. El ciclatge ràpid tendeix a desenvolupar-se més endavant en el curs de la malaltia i és més comú entre les dones que entre els homes.
La gran majoria de persones amb trastorn bipolar poden dur una vida saludable i productiva quan la malaltia es tracta eficaçment. Sense tractament, però, el curs natural del trastorn bipolar tendeix a empitjorar. Amb el temps, una persona pot patir episodis de mania i depressió més freqüents (de ciclatge ràpid) i més severes que les experimentades quan la malaltia va aparèixer per primer cop. Però en la majoria dels casos, el tractament adequat ajuda a reduir la freqüència i la gravetat dels episodis i pot ajudar les persones amb trastorn bipolar a mantenir una bona qualitat de vida.
Infants i adolescents
Tant els nens com els adolescents poden desenvolupar un trastorn bipolar. És més probable que afecti als fills dels pares que pateixen la malaltia. A diferència de molts adults amb trastorn bipolar, els episodis dels quals tendeixen a estar més clarament definits, els nens i adolescents joves amb la malaltia sovint experimenten canvis d’humor molt ràpids entre depressió i mania moltes vegades al dia. Els nens amb mania són més propensos a ser irritables i propensos a les rabietes destructives que a ser massa feliços i exaltats. Els símptomes mixts també són freqüents en joves amb trastorn bipolar. Els adolescents més grans que desenvolupen la malaltia poden tenir episodis i símptomes més clàssics de tipus adult.